Els dijous, un petit grup de nosaltres anem a l’atelier a descobrir les múltiples opcions que ens dóna la plàstica. Dijous passat, l’Arlet, el Marcel, el Noè, el Joan i la Valentina vam sortir a experimentar amb les pròpies mans les possibilitats de la pintura.

En veure la pintura sobre la taula, de diferents colors, ens vam quedar mirant, per poc a poc anar-nos animant a tocar, primer, sentint la textura i la temperatura en els nostres dits, per anar escampant-la pel paper després, i comprovar com, en barrejar els colors, en surten de nous.

Però si la pintura s’escampa pel paper, també ho fa per la pell, i la Valentina es mira les mans, una lila, l’altra groga, i es pren un descans per observar-se-les abans de seguir pintant sobre el paper.

Al cap d’una estona, ja amb força pintura escampada per tot el mural, alguns infants, com el Noè, comencen a experimentar la sensació de cobrir-se totes les mans i avantbraços de pintura.

És un bon exemple de com concebem la plàstica, com la majoria de situacions, a l’escola: és molt més important la vivència que el resultat final plasmat, allò que sentim en un procés per sobre del que pugui quedar pintat, en aquest cas; el camí és molt més important que la meta.