Compartir

Sovint, en l’espectre de la petita infància, caiem en l’error d’entendre el fet de compartir exclusivament com aquell moment en que, per exemple, un infant dóna a un altre una joguina, un objecte.

Però la paraula compartir, en el seu sentit més ampli, està també relacionada amb la convivència i a viure en col.lectivitat. Al llarg d’aquests mesos hem anat normalitzant aquesta convivència de manera natural, gradual i orgànica, mentre l’anàvem incorporant al nostre ideari, tant pel temps que passem junts i juntes com pel fet de ser-ne evolutivament més capaços.

Aquesta convivència comporta compartir espais, adults, temps i vivències. Aquests moments que passem plegats a l’escola duen de la mà les primeres relacions, somriures cap a l’altre, oferiments, complicitats i mirades. Hem passat de simplement veure l’altre a mirar-lo.

Perquè una part important del nostre desenvolupament va de la mà de la relació sana que construïm amb la resta. Aquest és l’autèntic valor de compartir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s