Sovint, en l’espectre de la petita infància, caiem en l’error d’entendre el fet de compartir exclusivament com aquell moment en que, per exemple, un infant dóna a un altre una joguina, un objecte.

Però la paraula compartir, en el seu sentit més ampli, està també relacionada amb la convivència i a viure en col.lectivitat. Al llarg d’aquests mesos hem anat normalitzant aquesta convivència de manera natural, gradual i orgànica, mentre l’anàvem incorporant al nostre ideari, tant pel temps que passem junts i juntes com pel fet de ser-ne evolutivament més capaços.

Aquesta convivència comporta compartir espais, adults, temps i vivències. Aquests moments que passem plegats a l’escola duen de la mà les primeres relacions, somriures cap a l’altre, oferiments, complicitats i mirades. Hem passat de simplement veure l’altre a mirar-lo.

• 

• 

Perquè una part important del nostre desenvolupament va de la mà de la relació sana que construïm amb la resta. Aquest és l’autèntic valor de compartir.