Retrobada amb l’estança, companys i companyes i mestres

Ja han passat uns quants dies des de la fi de les vacances de Nadal i sembla que heu tornat amb ganes i energia per passar molt bones estones a l’escola. Tot i algun moment inicial d’enyorança, heu estat molt contents de tornar a veure les vostres referents i els altres companys i companyes. També hem donat tots plegats una càlida benvinguda a les dues companyes que tot just han començat a venir a l’escola ara al gener i que estan en procés de familiarització.

A l’estança hem anat adaptant els materials i jocs que teniu a la vostra disposició als vostres interessos, que han anat canviant durant les vacances. Per això els primers dies hem observat molt quines són les vostres necessitats de joc actuals per tal d’oferir-vos les propostes més ajustades a la vostra realitat.

Els blocs de construcció de tota mena, us conviden a fer torres cada cop més altes i a passar estones de gran concentració per fer-les possible. L’Aina i l’Emma fan encaixar les peces per aconseguir-ho.
El joc imitatiu comença a obrir-se pas a la nostra estança donat el creixent interès que teniu alguns de vosaltres per representar situacions de la vida quotidiana. La Júlia prova de tallar la fruita servida en un plat.

Caga Tió, Tió de Nadal!

Com sabeu, fa uns quants dies vam trobar el Tió al jardí. Després de viure tot un any al bosc, va venir a visitar-nos en motiu de les Festes de Nadal, que ja s’acosten.

El vam acollir a l’estança, tapant-lo amb una manta per què estigués ben còmode i calentó, i l’hem alimentat amb mandarines que ben gustosament s’ha anat menjant.

Aquest matí, sembla que el Tió ja estava ben fart de menjar, no podia més! Així que després d’uns pets molt sospitosos, hem pensat que havia arribat l’hora: era el moment de fer-lo cagar! Així que els infants de l’estança dels Castellers han agafat uns bastons i mentre cantaven al ritme de la cançó li anaven donant cops!

“Caga Tió, Tió de Nadal, no caguis arengades que són salades, caga turrons que són més bons”.

I quan hem destapat la manta… Sorpresa! El Tió havia cagat un plat ben farcit de galetes que us heu menjat ben a gust! Li hem donat les gràcies al Tió pel regal que ens ha fet.

Ara el Tió ha de descansar una mica abans de tornar-se’n al bosc a viure. Fins l’any vinent!

Aprofitem per desitjar-vos unes molt Bones Festes! Gaudiu d’aquests dies en família!

Construeixo el meu petit món

Construir i destruir forma part del joc de construccions i està lligat al plaer de fer i desfer, a la necessitat de tenir el control sobre quelcom que es domina i que depèn de l’infant. Quan els infants construeixen i ho fan en grup, interaccionen entre ells per tal d’aconseguir un objectiu comú, tot treballant la cohesió, la convivència i l’aprenentatge cooperatiu

Les construccions ajuden a posar ordre a les pròpies idees interiors (m’estructuro si creo estructures, si les creo les puc tirar, refer, observar, …) així com també potencien la capacitat de concentració dels nens i les nenes. A través de les construccions s’estableix una relació amb els aprenentatges referents al món de les matemàtiques: classificar peces, observar-ne l’alçada, …
L’ús de la llengua oral, el desenvolupament de la creativitat i la imaginació són també aprenentatges que es posen en funcionament quan un infant està construint quelcom.

Oh Tió!

Fa unes setmanes els infants de l’estança dels castellers vam trobar al tió al jardí! Quina emoció els hi va fer a alguns infants quan el van veure! D’altres se’l miraven estranyats. El vam tapar i el vam portar a la nostra estança. Allà l’hem cuidat i l’hem donat de menjar.

El divendres va arribar el dia de fer-lo cagar ja que vam trobar que estava ben tip. Amb il·lusió vam cantar la cançó i vam descobrir a sota de la manteta galetes i contes. Quina emoció!!

Després de menjar les galetes i acomiadar el tió, vam compartir una bona estona mirant aquells contes tant bonics que ens havia cagat.

Comença un nou curs!

Aquestes primeres setmanes ens estem coneixent les famílies, els infants i les educadores. Vam establir un primer contacte amb unes estades curtes on les famílies van poder compartir amb els seus infants moments de joc i complicitat.

Ara ja portem uns dies de curs tots plegats. Hi ha estones de plor i neguit per l’enyorança a les seves famílies però també gaudim d’estones de calma que conviden a la descoberta de l’espai i els materials. A més, els infants comencen a establir les primeres relacions entre ells/es. S’observen, es miren, es toquen, s’imiten… ens espera tot un curs ple de vivències.

La Castanyera ens visita

Des de fa unes setmanes els nens i nenes de la classe dels Castellers ens hem divertit molt cantant, jugant i ballant amb la música, el conte i les faldilles de la Castanyera.

Una nena amb el mocador de castanyera al cap i el titella a les mans

     ” Quan ve els temps de collir castanyes,

la castanyera, la castanyera,

ven castanyes de la muntanya 

a la plaça de la ciutat…”

 Tres infants amb mocadors al cap jugant amb la panera de la tardor

I un dia una sorpresa ens va a emocionar molt,

Sabeu quina?

La visita de la Senyora Maria Castanyera!!

“…la camisa li va petita 

la faldilla li fa campana

 les sabates li fan cloc- cloc

 i al ballar sempre gira així:

  Sona la música 

 lalarai laraila ra”                                                                      

La Castanyera asseguda al terra amb els infants al voltant ens mostra castanyes i fulles de tardor

Esquitxant i gaudint de la calor!

Ja fa dies que la temperatura convida a dur roba més lleugera; el sol comença a escalfar de valent i sovint ve de gust refrescar-se tot jugant amb palanganes plenes d’aigua. Alguns només voleu fer transvasaments entre recipients, i d’altres des del principi us heu atrevit a remullar-vos o a esquitxar els altres companys, iniciant un joc i una gresca generalitzada entre crits d’entusiasme i rialles!

DSCN5709DSCN5726P1010663P1010690

Després d’una bona estona de disbauxa, quan l’energia es va esgotant, us estireu a les tovalloles i us oferim un petit tastet de fruita fresca com pera o síndria mentre us aneu eixugant i reposant forces. Un petit pícnic en família per tancar una proposta que heu acollit amb moltes ganes!

 

 

Moments d’eufòria

Hi ha propostes que oferim als infants que gaudeixen d’una gran rebuda. Ho veiem de seguida, i és que poden estar molta estona jugant amb els materials proposats.

Avui hem presentat rotllos de paper de vàter penjats d’una corda. També hi havia presentats a terra papers de celofana de diversos colors. La proposta ha donat molt de joc i els infants han estat llençant enlaire els papers, cobrint-se entre ells, llençant-se a terra per embolicar-s’hi, estripant-los i trepitjant-los. Quantes possibilitats.

S’ha creat un clima d’eufòria a la classe, amb moments de rialles, complicitat i bromes entre els infants. Han gaudit molt de la proposta, ja que els ha permès descarregar energia de forma alegre i divertida!

Complicitats quotidianes

El dia a dia a l’escola implica compartir espai i moltes estones amb companys i companyes del grup. Un moment de trobada important és l’estona del dinar, en què els infants gaudeixen, no només del menjar, sinó de la companyia dels altres.

Amb el temps, han anat agafant confiança i coneixent-se. També van creixent, i la necessitat de relació i comunicació amb els iguals comença a incrementar-se. Per fer-ho utilitzen les eines que tenen a l’abast i es donen escenes com la que veiem aquí, en què la situació convida a tenir cura de l’altre, a fer broma, a comunicar-se gestualment…

És preciós ser espectadors d’aquesta espontaneïtat que sorgeix en cada vegada més moments de convivència a l’escola!

 

DSC00896DSC00895DSC00892DSC00893