De tant en tant els adults tenim petits moments de lucidesa.

Educadora (dubtant si se’n penedirà): – Voleu saltar als bassals?

Uns infants (amb cara de màxima il·lusió): – Síííííííííí!

Uns altres infants (amb cara de màxima il·lusió): – Jooooooooo!

Un tercer grup d’infants (amb cara de “per fi”) rumia: – Avui la telepatia ha funcionat.

I un darrere l’altre es calcen les botes d’aigua, de bonica aparença, però funcionalitat dubtosa i s’entreguen a la causa a cor què vols. Algú ha caigut de cul a l’aigua? Sí. Algú s’hi ha llençat expressament? També! Algú no ha acabat mullat fins el melic? No cal ni respondre. I més enllà de l’activitat física i l’adrenalina, què ha passat pels ulls de les educadores? Infants establint noves relacions a partir de l’emoció, criatures superant reptes motrius amb gran entusiasme, complicitat i rialles.

Ara que estem aprenent que necessitem tornar a connectar amb la natura, que el més important és l’Aquí i Ara, i trobar l’alegria de viure cada dia, no tenim cap dubte de qui en són els vertaders mestres, oi?

Probablement han estat els 10 minuts més importants de la setmana. Impossible no pensar: quan tornarà a ploure?

Els dijous, un petit grup de nosaltres anem a l’atelier a descobrir les múltiples opcions que ens dóna la plàstica. Dijous passat, l’Arlet, el Marcel, el Noè, el Joan i la Valentina vam sortir a experimentar amb les pròpies mans les possibilitats de la pintura.

En veure la pintura sobre la taula, de diferents colors, ens vam quedar mirant, per poc a poc anar-nos animant a tocar, primer, sentint la textura i la temperatura en els nostres dits, per anar escampant-la pel paper després, i comprovar com, en barrejar els colors, en surten de nous.

Però si la pintura s’escampa pel paper, també ho fa per la pell, i la Valentina es mira les mans, una lila, l’altra groga, i es pren un descans per observar-se-les abans de seguir pintant sobre el paper.

Al cap d’una estona, ja amb força pintura escampada per tot el mural, alguns infants, com el Noè, comencen a experimentar la sensació de cobrir-se totes les mans i avantbraços de pintura.

És un bon exemple de com concebem la plàstica, com la majoria de situacions, a l’escola: és molt més important la vivència que el resultat final plasmat, allò que sentim en un procés per sobre del que pugui quedar pintat, en aquest cas; el camí és molt més important que la meta.

Dimecres 27 vam fer la festa de final de curs a la classe de Diables. Primerament vam rebre les famílies ja preparats i preparades per sortir al pati verd a jugar amb l’aigua. Ho vam passar molt bé acompanyats de les famílies.

Després de l’aigua vam vestir-nos i vam sortir al pati a berenar, i després va venir el moment més emotiu, en que infants i famílies ens vareu fer un regal molt especial, i nosaltres vam entregar-vos també l’informe final de curs, que hem realitzat amb molt afecte. I així posem fi a una etapa, heu crescut i l’escola de grans us espera.

Bon estiu i que seguiu caminant amb fermesa.

 

Ja portem unes quantes sessions de filosofia amb el grup de Diables. Duem a terme les activitats amb petits grups d’entre 5 i 10 infants, per tal que hi hagi un ambient distés, relaxat i de confiança, i cadascú pugui dir la seva en relació al que oferim en cada sessió.

Hem començat amb la proposta filosòfica relacionada a una obra d’art, en aquest cas L’arbre de papaia, un quadre que ofereix possibilitats als infants de fer hipòtesi, reconèixer imatges i anticipar situacions futures dels personatges reflectits. Es creen situacions de respecte a la paraula dels companys, s’educa l’hàbit d’escoltar els demés i sorgeixen multitud de respostes en els infants que ens mostren les seves capacitats en relació a la lectura de la imatge.

Els dilluns acostumem a aprofitar l’espai del dormitori, ja que en estar els llits recollits, ens ofereix una sala petita on poder fer algunes propostes més tranquil.les. Aquesta setmana hem entrat i hem trobat de manera senzilla la combinació de natura i animals convidant al joc.

La proposta té èxit, i els infants van entrant i sortint, sempre respectant el petit grup. Les composicions amb les fustes i la presència dels animals creen una bonica atmosfera. Al cap d’una estona, i amb els nadals encara presents, alguns infants decideixen que és moment de picar el tió, a veure què passa…

A banda dels espais més evidents, com ara l’aula, la sala o el pati, l’escola ens ofereix altres racons de joc o activitat on poder desenvolupar el nostre joc o la nostra creativitat.

Quan realitzem desdoblaments, anem conquerint aquests nous espais en petits grups que ens conviden a un joc més tranquil i acurat. Aquesta setmana, per exemple, hem pintat amb guixos a les pissarres del passadís, i també hem jugat al petit vestíbul que hi ha a la sortida d’emergència al pati, a mig passadís.

Fa uns dies vam trobar el Tió a la classe! Aquell dia era un Tió petit però li hem anat donant de menjar i ha crescut, es va fent gran. Mirem de tractar-lo bé i respectar el seu espai a l’aula i ens agrada tenir-lo allà.

 

En uns dies el picarem a veure si caga força!