La cuineta del pati

Fa uns dies ens van portar una cuineta nova al pati, molt gran i que dóna molt de joc.

La cuina, com a joc simbòlic, afavoreix el llenguatge, l’espai compartit i un tipus de joc tranquil i relaxat. Els primers dies que la van col·locar al pati, va ser molt bonic veure la cara dels infants, i com gaudien del joc.

Ian, Fran, Joan, Hernán i Valentina.Infants juguen a la cuineta del pati.Ian, Fran, Joan i Valentina.Un infant posa plantes dins l'olla d'un altre.

Valentina, Arlet, Joan i Gala.Una nena es mira l'aixeta de la cuina del pati mentre altres infants juguen al seu costat.

Pintura en volum

Aquests dies hem començat a pintar en volum, sobre elements de cartró com ara oueres, caixes de diversos tamanys o altres figures de material dur.

Guillem i HernánDos infants pinten oueres amb pinzells.

Amb aquesta proposta, els infants pinten els objectes oferts com sobre la superfície plana de la taula. Aquesta voluntat de pintar també la taula respon a la necessitat d’omplir el buit, el blanc. En volum, l’objecte en sí, requereix de més concentració i destresa, per tal de pintar una superfície canviant, no plana, amb racons i corbes, i mòbil.

Daniela i LucaUn nen i una nena pinten oueres sobre la taula.

D’altra banda, la pintura exerceix un poder d’atracció cap als infants, i de vegades, experimentar sobre el propi cos és molt atractiu, pintant, per exemple, les mans. Doncs les mans, al cap i a la fi, també les pintem en volum.

 MariaUna nena pinta una ouera mentre té l'altra mà plena de pintura verda.

Pintura amb les mans

Els dijous, un petit grup de nosaltres anem a l’atelier a descobrir les múltiples opcions que ens dóna la plàstica. Dijous passat, l’Arlet, el Marcel, el Noè, el Joan i la Valentina vam sortir a experimentar amb les pròpies mans les possibilitats de la pintura.

En veure la pintura sobre la taula, de diferents colors, ens vam quedar mirant, per poc a poc anar-nos animant a tocar, primer, sentint la textura i la temperatura en els nostres dits, per anar escampant-la pel paper després, i comprovar com, en barrejar els colors, en surten de nous.

Quatre infants comencen a tocar amb els dits la pintura blanca, lila i groga que hi ha sobre la taula folrada.

Però si la pintura s’escampa pel paper, també ho fa per la pell, i la Valentina es mira les mans, una lila, l’altra groga, i es pren un descans per observar-se-les abans de seguir pintant sobre el paper.

Una nena s´embruta les mans de pintura, i després se les mira.

Al cap d’una estona, ja amb força pintura escampada per tot el mural, alguns infants, com el Noè, comencen a experimentar la sensació de cobrir-se totes les mans i avantbraços de pintura.

Un nen, després de pintar sobre la taula, s'extén la pintura per les mans i l'avantbraç.

És un bon exemple de com concebem la plàstica, com la majoria de situacions, a l’escola: és molt més important la vivència que el resultat final plasmat, allò que sentim en un procés per sobre del que pugui quedar pintat, en aquest cas; el camí és molt més important que la meta.

Festa final de curs de la classe de Diables

Dimecres 27 vam fer la festa de final de curs a la classe de Diables. Primerament vam rebre les famílies ja preparats i preparades per sortir al pati verd a jugar amb l’aigua. Ho vam passar molt bé acompanyats de les famílies.

Després de l’aigua vam vestir-nos i vam sortir al pati a berenar, i després va venir el moment més emotiu, en que infants i famílies ens vareu fer un regal molt especial, i nosaltres vam entregar-vos també l’informe final de curs, que hem realitzat amb molt afecte. I així posem fi a una etapa, heu crescut i l’escola de grans us espera.

Bon estiu i que seguiu caminant amb fermesa.

 

Filosofia a l’escola

Ja portem unes quantes sessions de filosofia amb el grup de Diables. Duem a terme les activitats amb petits grups d’entre 5 i 10 infants, per tal que hi hagi un ambient distés, relaxat i de confiança, i cadascú pugui dir la seva en relació al que oferim en cada sessió.

Hem començat amb la proposta filosòfica relacionada a una obra d’art, en aquest cas L’arbre de papaia, un quadre que ofereix possibilitats als infants de fer hipòtesi, reconèixer imatges i anticipar situacions futures dels personatges reflectits. Es creen situacions de respecte a la paraula dels companys, s’educa l’hàbit d’escoltar els demés i sorgeixen multitud de respostes en els infants que ens mostren les seves capacitats en relació a la lectura de la imatge.

Petits espais, grans estones

Els dilluns acostumem a aprofitar l’espai del dormitori, ja que en estar els llits recollits, ens ofereix una sala petita on poder fer algunes propostes més tranquil.les. Aquesta setmana hem entrat i hem trobat de manera senzilla la combinació de natura i animals convidant al joc.

La proposta té èxit, i els infants van entrant i sortint, sempre respectant el petit grup. Les composicions amb les fustes i la presència dels animals creen una bonica atmosfera. Al cap d’una estona, i amb els nadals encara presents, alguns infants decideixen que és moment de picar el tió, a veure què passa…DSC01792

Altres espais a l’escola

A banda dels espais més evidents, com ara l’aula, la sala o el pati, l’escola ens ofereix altres racons de joc o activitat on poder desenvolupar el nostre joc o la nostra creativitat.

Quan realitzem desdoblaments, anem conquerint aquests nous espais en petits grups que ens conviden a un joc més tranquil i acurat. Aquesta setmana, per exemple, hem pintat amb guixos a les pissarres del passadís, i també hem jugat al petit vestíbul que hi ha a la sortida d’emergència al pati, a mig passadís.

DSCN6126

Teatre del Patufet

Avui a l’escola hem tingut una representació teatral molt especial. Aquests dies el conte del Patufet està molt present a les aules, i avui les tres classes de grans hem pogut gaudir del Teatre del Patufet.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El Patufet és una conte que permet una implicació molt entusiasta per part dels infants en la història que coneixen bé, mitjançant la cançó que canta el protagonista en caminar pel carrer (“Patim patam patum…”)  o el crit de reclam dels pares en buscar-lo:

– Patufet, on ets?

– Sóc a la panxa del bou, on no hi neva ni plou. Quan el bou farà un pet, sortirà el Patufet.

A més, és una història que ens agrada molt perquè dóna nom a la nostra escola. Us deixem un seguit d’imatges que segueixen el fil del conte.