De tant en tant els adults tenim petits moments de lucidesa.
Educadora (dubtant si se’n penedirà): – Voleu saltar als bassals?
Uns infants (amb cara de màxima il·lusió): – Síííííííííí!
Uns altres infants (amb cara de màxima il·lusió): – Jooooooooo!
Un tercer grup d’infants (amb cara de “per fi”) rumia: – Avui la telepatia ha funcionat.
I un darrere l’altre es calcen les botes d’aigua, de bonica aparença, però funcionalitat dubtosa i s’entreguen a la causa a cor què vols. Algú ha caigut de cul a l’aigua? Sí. Algú s’hi ha llençat expressament? També! Algú no ha acabat mullat fins el melic? No cal ni respondre. I més enllà de l’activitat física i l’adrenalina, què ha passat pels ulls de les educadores? Infants establint noves relacions a partir de l’emoció, criatures superant reptes motrius amb gran entusiasme, complicitat i rialles.
Ara que estem aprenent que necessitem tornar a connectar amb la natura, que el més important és l’Aquí i Ara, i trobar l’alegria de viure cada dia, no tenim cap dubte de qui en són els vertaders mestres, oi?
Probablement han estat els 10 minuts més importants de la setmana. Impossible no pensar: quan tornarà a ploure?