Potenciar i treballar la psicomotricitat en la petita infància és clau per al desenvolupament motriu, cognitiu, comunicatiu i afectiu. De fet, els infants creixen, juguen, i aprenen principalment a través del moviment i de la relació amb els altres.
A la sala de psicomotricitat comptem amb un espai ampli on els infants aconsegueixen un progrés psicomotriu per mitjà del joc i activitats relacionades amb ell.
Aquest dies els gegants hem descobert aquest espai i gaudim molt de tot el que ens ofereix!
La Llúcia troba una preciosa papallona que de sobte desapareix. Mentre la busca, es creua amb un cuc rosa, un escarabat verd i fins i tot un cargol taronja. Però ella només vol la seva papallona. Per fi, una sorpresa de mil colors es desplegarà davant dels nostres ulls.
Com ens agrada als Gegants el conte de la Papallona!
A l’estança dels gegants hem començat l’any amb molta energia i carregat de canvis! Els més petitons i petitones han tornat amb moltes ganes de moure’s i de continuar descobrint tot allò que tenen al seu voltant.
Gategen, van d’un lloc a un altre, busquen suports on posar-se drets, s’enfilen… l’avenç neix dels reptes i, en aquest sentit, proposem possibilitats que facilitin tots aquests moviments.
El Diego i la Inés han començat a investigar com és la nostra estança i poc a poc van gaudint de les propostes i materials que tenen al seu abast, així com dels adults que els acompanyem.
La primavera ja ha arribat i el nostre jardí no n’és una excepció.
Hem plantat a l’exterior les plantes que ens heu dut a l’estança. A alguns ens ha cridat molt l’atenció i volíem ajudar, mentre que a altres ens ha estat més indiferent.
Sovint, en l’espectre de la petita infància, caiem en l’error d’entendre el fet de compartir exclusivament com aquell moment en que, per exemple, un infant dóna a un altre una joguina, un objecte.
Però la paraula compartir, en el seu sentit més ampli, està també relacionada amb la convivència i a viure en col.lectivitat. Al llarg d’aquests mesos hem anat normalitzant aquesta convivència de manera natural, gradual i orgànica, mentre l’anàvem incorporant al nostre ideari, tant pel temps que passem junts i juntes com pel fet de ser-ne evolutivament més capaços.
Aquesta convivència comporta compartir espais, adults, temps i vivències. Aquests moments que passem plegats a l’escola duen de la mà les primeres relacions, somriures cap a l’altre, oferiments, complicitats i mirades. Hem passat de simplement veure l’altre a mirar-lo.
Perquè una part important del nostre desenvolupament va de la mà de la relació sana que construïm amb la resta. Aquest és l’autèntic valor de compartir.
Aquests dies hem celebrat, de manera tranquil.la, el Carnestoltes. A l’estança hi havia alguns complements de disfressa, que els infants han trobat i qui ha volgut, ha pogut lluir-los.
De vegades agrada la sensació de sentir-se diferent que dóna un barret o un collaret, desperta somriures. D’altres el barret molesta i ens el traiem ràpidament.
De la mateixa manera que ens posem el mocador al cap, aquest ens serveix com a amagatall improvisat, i és que el joc del tat, amagar-se i aparèixer, de nou, esdevé un joc senzill i una eina poderosa per enfortir els vincles infant-adult.
També ens agrada investigar els nous objectes, manipular-los i així poc a poc anar-los naturalitzant dins del paisatge diari que l’estança ens ofereix.
Els primers mesos de vida, el pas dels dies, de les setmanes, dels mesos, comporta un reguitzell continu de conquestes en el dia a dia de l’infant. Conquestes motores, cognitives, emocionals, socials. Tot tipus de conquestes que s’entrelliguen, s’interrelacionen i es potencien les unes a les altres a través de les seves experiències.
A nivell motriu anem conquerint postures i enfortint el to muscular. Estirar-se, seure, reptar, gatejar, moviment, aguantar-se amb recolzament, sense, i, finalment, les primeres passes. Aquest vocabulari i evolució estan molt present en aquesta etapa. En l’aspecte emocional, anem familiaritzant el nous adults del nostre entorn a l’estança, i cada cop ens sentim més confortables en els braços de l’Ivan, l’Alba o l’Ali.
Per afavorir les destreses motores que acompanyen aquesta evolució, oferim noves propostes, nous reptes, que conviden a anar millorant les nostres capacitats de moviment.
La darrera conquesta que hem adquirit aquesta setmana, és la de l’exterior. Aprofitant la bonança dels darrers dies hem fet les nostres primeres sortides al jardí, un nou espai que comporta noves possibilitats, per seguir en aquest camí que vam emprendre ja fa uns mesos.
Ja portem unes setmanes de curs, i anem sentint-nos cada cop més a gust.
És temps d’anar-nos coneixent i de cobrir les necessitats de cada infant. La son, la gana, el cansament, l’afecte; ens anem mostrant i hi trobem resposta en aquells adults que ens acompanyen.
Panera dels tresors
Les propostes de descoberta estan centrades en les diferents paneres dels tresors, que ens permeten anar descobrint les propietats de cada objecte a través dels sentits, en especial la vista i el tacte, duent-nos, sovint, els objectes a la boca.
Les textures, els colors, les temperatures i altres propietats d’objectes de fusta, metall, plàstic i altres materials, ens ajuden a anar coneixent el món, i la seva presència ens motiva i ens dóna al·licients per seguir descobrint.
Aprofitant els dies que ha fet bon temps hem començat a sortir al pati, hem gaudit de l’espai exterior compartint l’estona amb els nens i nenes de la classe de “la Mula” i descobrint noves propostes de joc.
Escola bressol Patufet 