Els diables iniciem el curs

Els diables hem iniciat un nou curs amb el procés de familiarització. Per alguns infants i famílies ha sigut un retrobament i per altres suposa el primer contacte amb l’escola i la primera separació del seu entorn familiar. L’escola bressol de mica en mica esdevindrà una llar, un espai per compartir i on establir vincles entre els infants, les famílies i les educadores. Aquest procés comporta un esforç emocional per a tots i totes, sobretot per als infants nous.

La Susana i jo vetllem per afavorir una bona relació afectiva entre infant i educadora. Oferint-li acompanyament, tenint en compte el ritme individual, i facilitant que poc a poc adquireixi confiança i seguretat per a desenvolupar-se i conviure de manera tranquil·la, alegre i respectuosa.

Les famílies heu pogut acompanyar als vostres infants per establir els primers contactes amb aquest nou entorn, conèixer l’espai, els materials i les educadores.

Cada infant necessitarà un temps diferent per a vincular-se i sentir-se tranquil. Durant aquest procés poden aparèixer moltes emocions (enyorança, alegria, il·lusió, tristesa, frustració…) i és fonamental respectar-ho i acompanyar-lo amb empatia i afecte.

Els diables tenen estones de joc, aprenentatge i relació molt boniques, on cada vegada es mostren més confiats i contents de compartir i conviure amb els altres.

Carol

Si la vida et dóna bassals…

De tant en tant els adults tenim petits moments de lucidesa.


Educadora (dubtant si se’n penedirà): – Voleu saltar als bassals?

Uns infants (amb cara de màxima il·lusió): – Síííííííííí!

Uns altres infants (amb cara de màxima il·lusió): – Jooooooooo!

Un tercer grup d’infants (amb cara de “per fi”) rumia: – Avui la telepatia ha funcionat.

I un darrere l’altre es calcen les botes d’aigua, de bonica aparença, però funcionalitat dubtosa i s’entreguen a la causa a cor què vols. Algú ha caigut de cul a l’aigua? Sí. Algú s’hi ha llençat expressament? També! Algú no ha acabat mullat fins el melic? No cal ni respondre. I més enllà de l’activitat física i l’adrenalina, què ha passat pels ulls de les educadores? Infants establint noves relacions a partir de l’emoció, criatures superant reptes motrius amb gran entusiasme, complicitat i rialles.

Ara que estem aprenent que necessitem tornar a connectar amb la natura, que el més important és l’Aquí i Ara, i trobar l’alegria de viure cada dia, no tenim cap dubte de qui en són els vertaders mestres, oi?

Probablement han estat els 10 minuts més importants de la setmana. Impossible no pensar: quan tornarà a ploure?

Tronc de nadal

Fa uns dies ens vam trobar la soca de Nadal sota el gessamí de l’escola. Ens estava esperant, de segur. L’hem anat escalfant i alimentant. N’hem explicat el conte i ell ens ha anat observant com anem jugant i creixent a l’escola.

Va arribar el dia de fer-lo cagar, i al ritme de les bastonades vam cantar:

Caga tió, tió de Nadal;
posarem el porc en sal
la gallina a la pastera
i el pollí a dalt del pi.

Toca, toca Valentí.
Passen bous i vaques
gallines amb sabates
i galls amb sabatons.

Correu, correu, minyons
que la Teta fa torrons;
el vicari els ha tastats
diu que són un poc salats.

Ai! El ruc, ai! El porc,
ai! El cara, cara, cara.
Ai! El ruc, ai! El porc!
ai! El cara de pebrot!

Aquest tió nostre sap el que ens agrada. I ens va cagar unes casetes de fusta per crear escenaris fantàstics. Un niu de contes per explicar un cop i un altre. I unes bones galetes amb un toc de xocolata… que van volar amb un tres i no res.

Que tingueu tots unes Bones Festes!

Traginem amb les olles

Fa unes setmanes que hem descobert un nou espai, el jardí de l’entrada. Allà hi trobem tot d’olles de diferents mides i estris de cuina que ens permeten desenvolupar un joc simbòlic, en relació amb els altres companys, i en un entorn molt agradable.

Hi ha qui s’encarrega de la logística, organitzant taules i cadires, movent mobiliari d’aquí cap allà. D’altres s’entretenen a buscar materials naturals per poder-los cuinar: pedretes, fulles, troncs… Si hi trobem una mica d’aigua de la pluja del dia anterior el joc es potencia d’una manera espectacular.

Hi ha qui juga i cuina ben concentrat, gairebé sense obrir boca. Però en d’altres ocasions es generen converses per la mateixa necessitat d’organitzar-se o bé sobre les descobertes que va fent cadascú. I d’aquesta manera van florint experiències viscudes o imaginàries que ens fan passar molt bones estones.

Teatre de la Castanyera

Amb l’arribada de la tardor i la caiguda de la fulla ha vingut el personatge de la Maria Castanyera, un personatge molt estimat per tots els infants.

la castanyera

La setmana passada els infants dels grups de grans van presenciar la representació del teatre del Conte de la Maria Castanyera. Els infants no van perdre detall de com la castanyera es posava la roba, recollia les castanyes, les cuinava i les anava a vendre a la plaça de la ciutat. El teatre va finalitzar amb la dansa de la Castanyera.

Quan ve la tardor i anem a l’escola

Ja fa unes setmanes que rondem per l’escola i cada dia ens sentim més a gust a l’estança i ens anem fent nostre el trosset de jardí que tenim. Hi passem bona part del dia gaudint de l’aire fresc i el solet. Hi plantem bulbs i llavors per tenir-lo bonic i aprendre a cuidar-lo. Si estem atents, hi trobem formigues i cargols, pedres, fulles seques i alguna sargantana i ocellets que també ens visiten. Ens ofereix, si fa bon temps, un espai agradable on menjar la fruita a mig matí o dinar. I com no pot ser d’una altra manera és un magnífic escenari per desenvolupar el nostre joc, individual o en relació amb els altres. Ja podem notar arreu el canvi d’estació. Ara que va arribant una mica de fred sabem que per sortir a fora ens cal posar la jaqueta.

I cantem:

Quan ve la tardor i anem a l’escola

l’aigua de la platja va quedant sola.

Quan l’estiu tornarà

amb l’aigua del mar podrem jugar.