Els infants de l’estança dels diables mostren un gran interès i molta concentració amb el material de coneixement lògic-matemàtic. Aquest coneixement és fonamental per al desenvolupament cognitiu dels infants. Els permet crear seriacions, classificacions i ordenacions. Aprendre sobre quantitats, colors i geometries.
Els dijous el grup dels diables sortim al racó d’experimentació que tenim a l’escola. A vegades, ens trobem pells de mandarina, sorra de la platja o farina. Ens agrada molt jugar amb aquests materials de diferents textures. Mireu quin joc sensorial més ric que fem:
Toquem, fem transvasaments, enfonsem els dits, agafem amb una cullera i les posem dins el pot, són una de les tantes possibilitats de joc.
Fa un mes que vam començar a l’escola. Per la majoria ha estat la primera vegada que se separaven de les seves famílies, per altres, en canvi, ha sigut un retrobament després de les vacances d’estiu. Els primers dies les famílies van poder acompanyar als infants en aquest procés de familiarització a l’escola. Ara el clima ja esdevé més tranquil i gaudim d’estones molt agradables.
Fa uns dies ens vam trobar la soca de Nadal sota el gessamí de l’escola. Ens estava esperant, de segur. L’hem anat escalfant i alimentant. N’hem explicat el conte i ell ens ha anat observant com anem jugant i creixent a l’escola.
Va arribar el dia de fer-lo cagar, i al ritme de les bastonades vam cantar:
Caga tió, tió de Nadal;
posarem el porc en sal
la gallina a la pastera
i el pollí a dalt del pi.
Toca, toca Valentí.
Passen bous i vaques
gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu, minyons
que la Teta fa torrons;
el vicari els ha tastats
diu que són un poc salats.
Ai! El ruc, ai! El porc,
ai! El cara, cara, cara.
Ai! El ruc, ai! El porc!
ai! El cara de pebrot!
Aquest tió nostre sap el que ens agrada. I ens va cagar unes casetes de fusta per crear escenaris fantàstics. Un niu de contes per explicar un cop i un altre. I unes bones galetes amb un toc de xocolata… que van volar amb un tres i no res.
Que tingueu tots unes Bones Festes!
Fa unes setmanes que hem descobert un nou espai, el jardí de l’entrada. Allà hi trobem tot d’olles de diferents mides i estris de cuina que ens permeten desenvolupar un joc simbòlic, en relació amb els altres companys, i en un entorn molt agradable.
Hi ha qui s’encarrega de la logística, organitzant taules i cadires, movent mobiliari d’aquí cap allà. D’altres s’entretenen a buscar materials naturals per poder-los cuinar: pedretes, fulles, troncs… Si hi trobem una mica d’aigua de la pluja del dia anterior el joc es potencia d’una manera espectacular.
Hi ha qui juga i cuina ben concentrat, gairebé sense obrir boca. Però en d’altres ocasions es generen converses per la mateixa necessitat d’organitzar-se o bé sobre les descobertes que va fent cadascú. I d’aquesta manera van florint experiències viscudes o imaginàries que ens fan passar molt bones estones.
Amb l’arribada de la tardor i la caiguda de la fulla ha vingut el personatge de la Maria Castanyera, un personatge molt estimat per tots els infants.
La setmana passada els infants dels grups de grans van presenciar la representació del teatre del Conte de la Maria Castanyera. Els infants no van perdre detall de com la castanyera es posava la roba, recollia les castanyes, les cuinava i les anava a vendre a la plaça de la ciutat. El teatre va finalitzar amb la dansa de la Castanyera.
Ja fa unes setmanes que rondem per l’escola i cada dia ens sentim més a gust a l’estança i ens anem fent nostre el trosset de jardí que tenim. Hi passem bona part del dia gaudint de l’aire fresc i el solet. Hi plantem bulbs i llavors per tenir-lo bonic i aprendre a cuidar-lo. Si estem atents, hi trobem formigues i cargols, pedres, fulles seques i alguna sargantana i ocellets que també ens visiten. Ens ofereix, si fa bon temps, un espai agradable on menjar la fruita a mig matí o dinar. I com no pot ser d’una altra manera és un magnífic escenari per desenvolupar el nostre joc, individual o en relació amb els altres. Ja podem notar arreu el canvi d’estació. Ara que va arribant una mica de fred sabem que per sortir a fora ens cal posar la jaqueta.
I cantem:
Quan ve la tardor i anem a l’escola
l’aigua de la platja va quedant sola.
Quan l’estiu tornarà
amb l’aigua del mar podrem jugar.
Escola bressol Patufet 