La cuineta del pati

Fa uns dies ens van portar una cuineta nova al pati, molt gran i que dóna molt de joc.

La cuina, com a joc simbòlic, afavoreix el llenguatge, l’espai compartit i un tipus de joc tranquil i relaxat. Els primers dies que la van col·locar al pati, va ser molt bonic veure la cara dels infants, i com gaudien del joc.

Ian, Fran, Joan, Hernán i Valentina.Infants juguen a la cuineta del pati.Ian, Fran, Joan i Valentina.Un infant posa plantes dins l'olla d'un altre.

Valentina, Arlet, Joan i Gala.Una nena es mira l'aixeta de la cuina del pati mentre altres infants juguen al seu costat.

Pintura en volum

Aquests dies hem començat a pintar en volum, sobre elements de cartró com ara oueres, caixes de diversos tamanys o altres figures de material dur.

Guillem i HernánDos infants pinten oueres amb pinzells.

Amb aquesta proposta, els infants pinten els objectes oferts com sobre la superfície plana de la taula. Aquesta voluntat de pintar també la taula respon a la necessitat d’omplir el buit, el blanc. En volum, l’objecte en sí, requereix de més concentració i destresa, per tal de pintar una superfície canviant, no plana, amb racons i corbes, i mòbil.

Daniela i LucaUn nen i una nena pinten oueres sobre la taula.

D’altra banda, la pintura exerceix un poder d’atracció cap als infants, i de vegades, experimentar sobre el propi cos és molt atractiu, pintant, per exemple, les mans. Doncs les mans, al cap i a la fi, també les pintem en volum.

 MariaUna nena pinta una ouera mentre té l'altra mà plena de pintura verda.

Pintura amb les mans

Els dijous, un petit grup de nosaltres anem a l’atelier a descobrir les múltiples opcions que ens dóna la plàstica. Dijous passat, l’Arlet, el Marcel, el Noè, el Joan i la Valentina vam sortir a experimentar amb les pròpies mans les possibilitats de la pintura.

En veure la pintura sobre la taula, de diferents colors, ens vam quedar mirant, per poc a poc anar-nos animant a tocar, primer, sentint la textura i la temperatura en els nostres dits, per anar escampant-la pel paper després, i comprovar com, en barrejar els colors, en surten de nous.

Quatre infants comencen a tocar amb els dits la pintura blanca, lila i groga que hi ha sobre la taula folrada.

Però si la pintura s’escampa pel paper, també ho fa per la pell, i la Valentina es mira les mans, una lila, l’altra groga, i es pren un descans per observar-se-les abans de seguir pintant sobre el paper.

Una nena s´embruta les mans de pintura, i després se les mira.

Al cap d’una estona, ja amb força pintura escampada per tot el mural, alguns infants, com el Noè, comencen a experimentar la sensació de cobrir-se totes les mans i avantbraços de pintura.

Un nen, després de pintar sobre la taula, s'extén la pintura per les mans i l'avantbraç.

És un bon exemple de com concebem la plàstica, com la majoria de situacions, a l’escola: és molt més important la vivència que el resultat final plasmat, allò que sentim en un procés per sobre del que pugui quedar pintat, en aquest cas; el camí és molt més important que la meta.