La primavera ja ha arribat i el nostre jardí no n’és una excepció.

Hem plantat a l’exterior les plantes que ens heu dut a l’estança. A alguns ens ha cridat molt l’atenció i volíem ajudar, mentre que a altres ens ha estat més indiferent.

Sovint, en l’espectre de la petita infància, caiem en l’error d’entendre el fet de compartir exclusivament com aquell moment en que, per exemple, un infant dóna a un altre una joguina, un objecte.

Però la paraula compartir, en el seu sentit més ampli, està també relacionada amb la convivència i a viure en col.lectivitat. Al llarg d’aquests mesos hem anat normalitzant aquesta convivència de manera natural, gradual i orgànica, mentre l’anàvem incorporant al nostre ideari, tant pel temps que passem junts i juntes com pel fet de ser-ne evolutivament més capaços.

Aquesta convivència comporta compartir espais, adults, temps i vivències. Aquests moments que passem plegats a l’escola duen de la mà les primeres relacions, somriures cap a l’altre, oferiments, complicitats i mirades. Hem passat de simplement veure l’altre a mirar-lo.

Perquè una part important del nostre desenvolupament va de la mà de la relació sana que construïm amb la resta. Aquest és l’autèntic valor de compartir.

Ja portem unes setmanes de curs, i anem sentint-nos cada cop més a gust.

És temps d’anar-nos coneixent i de cobrir les necessitats de cada infant. La son, la gana, el cansament, l’afecte; ens anem mostrant i hi trobem resposta en aquells adults que ens acompanyen. 

Les propostes de descoberta estan centrades en les diferents paneres dels tresors, que ens permeten anar descobrint les propietats de cada objecte a través dels sentits, en especial la vista i el tacte, duent-nos, sovint, els objectes a la boca.

Les textures, els colors, les temperatures i altres propietats d’objectes de fusta, metall, plàstic i altres materials, ens ajuden a anar coneixent el món, i la seva presència ens motiva i ens dóna al·licients per seguir descobrint.