Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ja ha arribat la tardor, i amb ella les pluges, i el que la pluja provoca: basalts, fang, terra humida…una bona oportunitat per poder experimentar amb les mans i fer descobertes, com els cargols que surten a passejar pel nostre pati.

A l’octubre tenim a Sant Feliu les festes de tardor, ens encanta tocar timbals a ritme de seguici, descobrir i poder viure amb il·lusió la llegenda del drac o la història de la garsa.

Hugo, Erick, Marc M, Marc R, Abril, Inés, Julen, Hugo, Eva, Gerard, Iker, Sira, Carles, Eva.

Els dies van passant, i poc a poc anem agafant el ritme, establint vincles i creant confiança. Des d’una proposta amb plastilina a una observació del fum de l’encens, moments dels àpats i altres al pati.

El temps no s’atura, i seguirem sumant experiències que compartirem amb tots vosaltres.

Julen, Gerard, Hugo, Albert, Carles, Marc, Abril , Eli, Nora…

Comença el mes de setembre, després d’un estiu en família, és hora d’iniciar el curs, les rutines… a l’escola Patufet els primers dies oferim la possibilitat de passar una estona compartida: l’espai classe, altres infants amb famílies i les educadores. Una bona oportunitat per acompanyar el procés que tot just comença:

Paciència, comprensió…i una mica de temps!

Marc i Eli, Hugo i Cristina, Nora i Sandra.

A la classe de la Garsa estem encara adaptant-nos però hem començat a viure moments on els somriures comencen a estar presents gràcies al suport tant de les mestres, famílies i els propis infants.

Entre balls, música i ritmes busquem entre tots la rialla per deixar de costat les llàgrimes dels primers dies. Vivint l’adaptació amb alegria.

Ja fa uns dies que ha arribat la calor, ens ve de gust estar més “fresquets”.

Jugar amb aigua, pintar amb els peus…

Són propostes que ens han engrescat i hem gaudit a la classe de la Garsa.

Proposta d’aigua

Proposta de pintura amb els peus ( i d’altres parts del cos)

Avui hem portat a la classe unes pedres. Hem ofert uns ninos de fusta, unes capses…tot sobre una tarima de fusta. La proposta convidava de seguida al joc espontani. La imaginació, la imitació i la descoberta han anat fluint d’una manera relaxada.

Després, aquestes pedres han anat transformant la seva expressió.

• Què els hi passa?

Les hem anat observant i en la rotllana, se’ns han ocorregut un munt de situacions, la pedra que plora perquè els pares marxen, la pedra que està contenta, la que està enfadada, la pedra que està espantada perquè vénen el óssos… un munt d’idees que suggereixen aquestes expressions.

Hem descobert l’emoció de la sorpresa, a la Lucía i l’Ariadna els hi ha fet molta gràcia…