Al febrer ens disfressem, amb barrets, polseres o collarets!!

Durant el mes de febrer a l’estança hem pogut gaudir del racó de les disfresses, els infants teníem al seu abast collarets, barrets, polseres, faldilles… durant el dia i podem agafar-ho lliurament, respectant així els seus interessos individuals, potenciant la seva imaginació i creativitat. Hem passat estones meravelloses a on han sorgit estones de complicitat uns es disfressaven i altres observàvem.

Hem experimentat  amb farina pots i culleretes a l’estança  i altres vegades al   jardí.  Un dia van trobar  que estava barrejat amb confetis de colors…que divertit!!

Tocar, transvasar, trepitjar, enfonsar les mans dins la farina…un munt de sensacions.

Van conèixer la història d’en Tito Malabarista, de l’autor Guido Van Genechten, un pallasso estrella del circ que va perdre el seu nas durant una funció de malabars. A l’acabar el conte tots i totes ens podíem pintar el nas.

Al gener el conte del Patufet

Un dia a l’ arribar al matí, van trobar la taula folrada amb paper d’embalar. Tothom estava molt interessat perquè hi havia paper, que anàvem a fer…? alguns infants deien: -mira!  un altre infant observava i tocava amb el dit.

La Sònia d’una capseta petita va treure unes ceres de colors. Alguns infants ràpidament es van posar a fer ratlles, gargots, uns altres observaven.

Cadascú va poder representar allò que més li venia de gust fer. Estaven tan concentrats que es trencava el silenci amb diferents veus que deien una lluna, un cargol, un sol…


Uns altres dies escoltaven el conte del Patufet, un nen que anava a l’hort a portar la cistella del dinar a la mare cantant la seva cançó: Patim-patam-patum…

Tots i totes estaven súper contents i contentes quan arribava el moment que el bou fa el pet. Es petaven de riure imitant el soroll.

El Tió a l’estança de la Mula

Durant el mes de desembre els infants al jardí de l’escola vam trobar el Tió. El vam tapar amb una manta donat que tenia molt de fred i tremolava. A partir d’aquell dia, al matí quan fem la fruita li oferim una mica de mandarina, pera, magrana tot li agrada menys el kiwi. Ha menjat tant que al cap d’uns dies cantant la cançó del Tió,  picant amb un pal a sobre d’ell va cagar uns contes per explicar i moltes galetes algunes dolces i altres salades. Que bones eren!! Gràcies Tió

infants que troben el Tió al jardí

infants mirant els contes que ha cagat el tió
infants picant al Tió i cantant la cançó
infants mirant els contes que ha cagat el tió
mestre ensenyant el Tio als infants

A l’estança de la Mula les propostes són diverses i divertides.

En el mes de novembre les propostes a l’estança han començat a fluir. Hem descobert nous espais com la sala de psicomotricitat, espai a on el Noah, el Gael i la Clara s’enfilen en diferents alçades posant a prova el seu cos. Altres fam carreres, equilibris i el Gerard gateja ràpid darrera de les pilotes grans. Cadascú gaudeix a la seva manera.

També durant aquest darrers dies hem descobert  diferents elements naturals que podem trobar a la tardor, fulles seques, pinyes, carbasses, moniatos, magranes…

 Hem degustat moniato cuit que va portar la família de l’Aran.

Hem aprofitat l’estona de la fruita per menjar magrana, la seva textura i sabor és molt interessant.  El Carles, el Bruno, l’ Aleix es concentraven molt per poder agafar-la del plat.

Uns dies també hem trobat unes safates plenes de pa ratllat a on hem pogut experimentat posant i traient amb pots i culleretes, que diferent aquesta textura  natural… l’Olivia i la Vega vam tastar.  

La proposta que més ens ha agradat és la dansa de la Senyora Castanyera,   posar-nos els mocadors,  faldilles i mirar-nos al mirall. L’Arnau balla de banda a banda content fent  la tonada de la cançó. Cada día surt  el titella de la Sra. Castanyera tothom  ha aprés el soroll dels seus esclops: cloc, cloc.

Benvinguts a l’escola som l’estança de la Mula

Després de molts mesos d’estar a casa amb la família, heu iniciat el procés de venir a l’escola. Els primers dies vam viure uns moments complicats per tothom, a on la separació a vegades es fa dura i complicada. El dia a dia les cançons, les propostes de joc i el consol dels nostres  braços, han anant donant fruit i  ha començat a florir la confiança entre nosaltres. Tenim moments de tranquil·litat  on cadascú busca la proposta que més li interessa per jugar i gaudir del moment.

Vinga! Ànim famílies que els vostres fills/es mica a mica van deixant  els plors i neguits i estan passant   a la calma i els somriures amb nosaltres.