A l’escola proposem diferents materials per experimentar que ofereixen situacions d’aprenentatge a través del joc. La sorra kinètica es un material molt atractiu, que desperta gran interès i curiositat als infants. Investiguen a través de les mans, manipulen amb cura i delicadesa. Aquest joc sensorial ofereix una estona relaxada, d’observació, que permet gaudir del tacte suau i humit.
Al mes de març les famílies van venir a compartir amb el seu fill/a una tarda a l’escola, després de berenar tots plegats, van sortir al jardí a plantar les margarides, les citronelles i el romaní. Va ser molt entranyable veure com totes les mares s’organitzaven amb el seu fill/a amb les altres famílies, unes posaven la planta i altres omplíem amb el compost de jardí.
A l’acabar tothom va gaudir regant amb les regadores totes les plantes del jardí. Quin goig veure el jardí ple de colors de les flors.
Quan s’acostava l’hora de marxar a l’estança van estar molt atents i participatius escoltant el conte de la Papallona…com els hi agrada fer volar la papallona que la Sonia dibuixa a la mà.
A partir de la tornada de les vacances de Nadal, vam introduir una proposta nova. Un material diferent específic per treballar la concentració i el desenvolupament les diferents habilitats per la construccions de les primers nocions matemàtiques. Van descobrint el mon a través de la informació que rep dels seus sentits: textures, sons, encaixos, colors, quantitats, formes….
La pell de les mandarines i de les taronges seques, poden arribar a ser molt màgiques a les mans d’un infant.
En petit grup fan la descoberta, tot gaudint sense presses.
Toquen, miren, l’oloren, l’ esmicolen, la transvasen d’un pot a l’altre. Troben un munt de combinacions i es deixen portar per la sensibilitat del moment, concentrats i descobrint que a la taula d’experimentació està la pell ja en pols i a la safata la troben a trossets petits.
Durant el mes de desembre, un matí a la sala, els infants vam trobar el Tió. El vam tapar amb una manta donat que tenia molt de fred i tremolava. A partir d’aquell dia al matí, quan fem la fruita li oferim una mica de fruita mandarina, pera, magrana tot li agrada, a la tarda sempre li deixaven una mica de pà. Ha menjat tant que avui cantant la cançó del Tió i picant amb un pal a sobre d’ell va cagar moltes galetes. Que bones eren!! Gràcies Tió. Bones Festes!!
Després de molts mesos d’estar a casa amb la família, vam iniciar el procés de venir a l’escola. Els primers dies vam viure uns moments complicats per tothom, a on la separació al matí es va fer a vegades dura i complicada. El dia a dia a l’escola, les propostes de joc i el consol dels nostres braços, ja han donat fruit; ara estem més confiats, tenim moments de tranquil·litat i calma a on cadascú busca la proposta que més li interessa per jugar. Han anat deixant els plors i neguits i han passat als somriures i abraçades amb nosaltres. Fa uns dies vam anar per primer cop a la sala de psicomotricitat i també vam tenir un primer contacte amb experimentació amb farina de galeta.
Durant el mes de febrer a l’estança hem pogut gaudir del racó de les disfresses, els infants teníem al seu abast collarets, barrets, polseres, faldilles… durant el dia i podem agafar-ho lliurament, respectant així els seus interessos individuals, potenciant la seva imaginació i creativitat. Hem passat estones meravelloses a on han sorgit estones de complicitat uns es disfressaven i altres observàvem.
Hem experimentat amb farina pots i culleretes a l’estança i altres vegades al jardí. Un dia van trobar que estava barrejat amb confetis de colors…que divertit!!
Tocar, transvasar, trepitjar, enfonsar les mans dins la farina…un munt de sensacions.
Van conèixer la història d’en Tito Malabarista, de l’autor Guido Van Genechten, un pallasso estrella del circ que va perdre el seu nas durant una funció de malabars. A l’acabar el conte tots i totes ens podíem pintar el nas.
Durant el mes de desembre els infants al jardí de l’escola vam trobar el Tió. El vam tapar amb una manta donat que tenia molt de fred i tremolava. A partir d’aquell dia, al matí quan fem la fruita li oferim una mica de mandarina, pera, magrana tot li agrada menys el kiwi. Ha menjat tant que al cap d’uns dies cantant la cançó del Tió, picant amb un pal a sobre d’ell va cagar uns contes per explicar i moltes galetes algunes dolces i altres salades. Que bones eren!! Gràcies Tió
En el mes de novembre les propostes a l’estança han començat a fluir. Hem descobert nous espais com la sala de psicomotricitat, espai a on el Noah, el Gael i la Clara s’enfilen en diferents alçades posant a prova el seu cos. Altres fam carreres, equilibris i el Gerard gateja ràpid darrera de les pilotes grans. Cadascú gaudeix a la seva manera.
També durant aquest darrers dies hem descobert diferents elements naturals que podem trobar a la tardor, fulles seques, pinyes, carbasses, moniatos, magranes…
Hem degustat moniato cuit que va portar la família de l’Aran.
Hem aprofitat l’estona de la fruita per menjar magrana, la seva textura i sabor és molt interessant. El Carles, el Bruno, l’ Aleix es concentraven molt per poder agafar-la del plat.
Uns dies també hem trobat unes safates plenes de pa ratllat a on hem pogut experimentat posant i traient amb pots i culleretes, que diferent aquesta textura natural… l’Olivia i la Vega vam tastar.
La proposta que més ens ha agradat és la dansa de la Senyora Castanyera, posar-nos els mocadors, faldilles i mirar-nos al mirall. L’Arnau balla de banda a banda content fent la tonada de la cançó. Cada día surt el titella de la Sra. Castanyera tothom ha aprés el soroll dels seus esclops: cloc, cloc.
Després de molts mesos d’estar a casa amb la família, heu iniciat el procés de venir a l’escola. Els primers dies vam viure uns moments complicats per tothom, a on la separació a vegades es fa dura i complicada. El dia a dia les cançons, les propostes de joc i el consol dels nostres braços, han anant donant fruit i ha començat a florir la confiança entre nosaltres. Tenim moments de tranquil·litat on cadascú busca la proposta que més li interessa per jugar i gaudir del moment.
Vinga! Ànim famílies que els vostres fills/es mica a mica van deixant els plors i neguits i estan passant a la calma i els somriures amb nosaltres.
Escola bressol Patufet 