Ja ha arribat la tardor i, amb ella, la Castanyera. Ens va visitar a la nostra estança i ens va fer molta il·lusió. Portava una cistella plena de moniatos i castanyes, fruits d’aquesta estació, que ens apropen a la natura i aprofitem per fer un racó.
Sabem que el canvi de l’entorn familiar a un entorn amb altres infants i altres adults suposa una experiència que l’infant només pot gestionar amb el nostre acompanyament i amb la seva família.
L’infant necessita temps per entendre i acceptar la nova situació, per acceptar que un altre adult en tingui cura (li doni de menjar, el consoli quan ho necessiti, el posi a dormir, li canvïi un bolquer, li canti cançons, etc…).
La construcció del vincle es va generant a través de petits moments que es van compartint, d’aquestes accions de cura cap a l’infant, però també de la relació amb la família. Per això per a nosaltres és important que les famílies pugueu acompanyar els vostres fills i filles durant els primers dies.
Durant el mes de febrer a l’estança hem pogut gaudir del racó de les disfresses, els infants teníem al seu abast collarets, barrets, polseres, faldilles… durant el dia i podem agafar-ho lliurament, respectant així els seus interessos individuals, potenciant la seva imaginació i creativitat. Hem passat estones meravelloses a on han sorgit estones de complicitat uns es disfressaven i altres observàvem.
Hem experimentat amb farina pots i culleretes a l’estança i altres vegades al jardí. Un dia van trobar que estava barrejat amb confetis de colors…que divertit!!
Tocar, transvasar, trepitjar, enfonsar les mans dins la farina…un munt de sensacions.
Van conèixer la història d’en Tito Malabarista, de l’autor Guido Van Genechten, un pallasso estrella del circ que va perdre el seu nas durant una funció de malabars. A l’acabar el conte tots i totes ens podíem pintar el nas.
Un dia a l’ arribar al matí, van trobar la taula folrada amb paper d’embalar. Tothom estava molt interessat perquè hi havia paper, que anàvem a fer…? alguns infants deien: -mira! un altre infant observava i tocava amb el dit.
La Sònia d’una capseta petita va treure unes ceres de colors. Alguns infants ràpidament es van posar a fer ratlles, gargots, uns altres observaven.
Cadascú va poder representar allò que més li venia de gust fer. Estaven tan concentrats que es trencava el silenci amb diferents veus que deien una lluna, un cargol, un sol…
Uns altres dies escoltaven el conte del Patufet, un nen que anava a l’hort a portar la cistella del dinar a la mare cantant la seva cançó: Patim-patam-patum…
Tots i totes estaven súper contents i contentes quan arribava el moment que el bou fa el pet. Es petaven de riure imitant el soroll.
Durant el mes de desembre els infants al jardí de l’escola vam trobar el Tió. El vam tapar amb una manta donat que tenia molt de fred i tremolava. A partir d’aquell dia, al matí quan fem la fruita li oferim una mica de mandarina, pera, magrana tot li agrada menys el kiwi. Ha menjat tant que al cap d’uns dies cantant la cançó del Tió, picant amb un pal a sobre d’ell va cagar uns contes per explicar i moltes galetes algunes dolces i altres salades. Que bones eren!! Gràcies Tió
En el mes de novembre les propostes a l’estança han començat a fluir. Hem descobert nous espais com la sala de psicomotricitat, espai a on el Noah, el Gael i la Clara s’enfilen en diferents alçades posant a prova el seu cos. Altres fam carreres, equilibris i el Gerard gateja ràpid darrera de les pilotes grans. Cadascú gaudeix a la seva manera.
També durant aquest darrers dies hem descobert diferents elements naturals que podem trobar a la tardor, fulles seques, pinyes, carbasses, moniatos, magranes…
Hem degustat moniato cuit que va portar la família de l’Aran.
Hem aprofitat l’estona de la fruita per menjar magrana, la seva textura i sabor és molt interessant. El Carles, el Bruno, l’ Aleix es concentraven molt per poder agafar-la del plat.
Uns dies també hem trobat unes safates plenes de pa ratllat a on hem pogut experimentat posant i traient amb pots i culleretes, que diferent aquesta textura natural… l’Olivia i la Vega vam tastar.
La proposta que més ens ha agradat és la dansa de la Senyora Castanyera, posar-nos els mocadors, faldilles i mirar-nos al mirall. L’Arnau balla de banda a banda content fent la tonada de la cançó. Cada día surt el titella de la Sra. Castanyera tothom ha aprés el soroll dels seus esclops: cloc, cloc.
Després de molts mesos d’estar a casa amb la família, heu iniciat el procés de venir a l’escola. Els primers dies vam viure uns moments complicats per tothom, a on la separació a vegades es fa dura i complicada. El dia a dia les cançons, les propostes de joc i el consol dels nostres braços, han anant donant fruit i ha començat a florir la confiança entre nosaltres. Tenim moments de tranquil·litat on cadascú busca la proposta que més li interessa per jugar i gaudir del moment.
Vinga! Ànim famílies que els vostres fills/es mica a mica van deixant els plors i neguits i estan passant a la calma i els somriures amb nosaltres.
Escola bressol Patufet 