El menjador

L’escola disposa de cuina pròpia i diàriament s’elaboren els menús equilibrats, adequats a l’edat i a  les necessitats especials. La cuinera prepara el menjar amb molt amor  amb productes de proximitat i ecòlogics. Els plats, gots i coberts són de porcelana, vidre i d’acer inoxidable respectivament.

En l’estona dels àpats creem un ambient de calma i tranquil·litat. És una estona de plaer, d’investigar, experimentar, tastar, de conèixer el teu propi cos, els gustos i quantitats, d’aprendre hàbits saludables, de ser cada dia més autònom o autònoma, d’aprendre a decidir, de relacionar-se… Una estona per acompanyar a cadascú des del seu ritme de procés, des de la llet materna al menjar sòl.lid.

La prudència i l’autoconfiança es desenvolupen si deixem els infants apropar-se a poc a poc a una nova tasca sense interferir-hi.    Emmi Pikler

A l’estança de lactants, els més petits de l’escola, alguns prenen  biberó, de llet materna que porten les famílies o de llet en pols. Algunes famílies opten per venir a donar el pit a l’estança i compartir una estona. Altres infants comencen a menjar triturat, i altres trossos o sencer. És cada família qui escull el seu estil de criança, el qual respectem des de l’escola.

A l’estança de caminants els infants van seient al voltant de la taula i  agafen els seu pitet. La mestra serveix el menjar a taula, a l’alçada dels infants per poder fixar-se en cada detall. Alguns mengen triturat, altres sencer, hi ha algú que s’impacienta… també hem d’aprendre a esperar… Comencen a menjar amb les mans, poc a poc faran servir els coberts. La mestra els fa saber que està aquí ,que els acompanya amb la mirada, el gest i la paraula.

Alguns infants de grans van a buscar el carro a la cuina amb la mestra, mentre els altres es  renten les mans i la cara acompanyats de l’educadora de suport. Dinen en petit grup per afavorir un ritme lent i tranquil. Cada infant busca al cistell el seu pitet, autònomament o amb ajuda.  La mestra reparteix el primer  plat calent  a taula i un nen o una nena , les culleres. A mida que avança el curs ho aniran fent els propis infants amb acompanyament, se’ls pregunta: “Vols més?”, “t’acompanyo?”. Quan acaben de menjar, endrecen el plat al carro i agafen el segon i després les postres.  Desparen la taula, es treuen el pitet i cadascú es renta la cara i les mans. Sense presses, ens anem preparant per l’estona del descans.

Menús generals

• Menú de lactants
• Menú  de caminants
• Menú de grans
• Menú sense ou i sense PLV
• Menú sense PLV
• Menú sense ou
• Menú ovo-lacto-vegetarià
• Menú sense carn
• Data Rotació Menús

El descans

El descans dels infants forma part de la quotidianitat de l’escola, moments que van més enllà de ser simples rutines i als quals donem un gran valor educatiu, considerant-los de gran importància per al desenvolupament i l’aprenentatge. És un procés diari necessari per mantenir el seu equilibri mental, emocional i en general, el benestar personal. L’escola disposa d’espais perquè els infants descansin a dins de l’estança, en els infants  del grup de lactants i caminants, i/o al dormitori de cada estança. Cada infant té un lloc on poder descansar. La família s’encarrega de fer el llit cada dia i a final de setmana el canvi de llençols. Creem un ambient d’ordre, de tranquil·litat i de penombra que convida a relaxar-se. Els convidem a treure’s les  sabates i alguna peça de roba per estar més còmodes i viure aquest moment de forma agradable, com a casa. Intentem disposar del mobiliari adequat perquè cadascú, al seu ritme, vagi construint la seva autonomia.

Cada infant requereix un acompanyament adequat a les seves necessitats: un contacte físic i amorós, una música o una cançó dolça amb la que poder relaxar-se, un objecte que li recordi  casa seva i li doni seguretat, un xumet, la nostra presència… Les educadores estem  amb ells mentre descansen. Al llarg del curs, cada infant va fent el seu procés, trobant-se més confiat i segur a l’escola, amb les mestres i les companyes i els companys. Fer cada dia la mateixa rutina els situa i els facilita el procés.

El temps de descans és diferent per cada infant. A les estances de lactants i caminants els nens i nenes tenen més necessitat de son.  En aquestes edats cobra un paper rellevant la calma, el donar temps fins que tinguin la suficient confiança per deixar-se acompanyar. Cada infant té una forma d’agafar la son diferent, acompanyats per la seva família d’una manera particular, a braços, al pit, al llit amb la família, passejant al cotxet, al bressol … Per això, no ens hem d’estranyar si durant un temps aquests infants canvien una mica el seu ritme de son coincidint amb l’entrada a l’escola. Poc a poc aniran fent el seu procés acompanyats d’una manera amorosa, respectant   el seu ritme i la manera de dormir de cadascú. A mida que van creixent alguns infants van perdent aquesta son de mig matí mentre altres encara la necessiten. En tot cas, oferim diferents espais per descansar, de manera que cadascú pugui fer-ho on es senti més segur i còmode, buscant la manera de satisfer aquesta necessitat des de la individualitat.

El despertar també és un moment important que atenem de manera acurada i respectuosa, deixant temps perquè cada infant es vagi despertant al seu ritme, fent mandres, i poc a poc vagi reprenent la vígilia.

“Les necessitats que tenim en cada període de la nostra vida, és acompanyada, satisfeta o afavorida per el nostre son. Per això, com les nostres necessitats evolucionen, el son també”         Rosa Jové    Dormir sín làgrimas