Retrobada amb l’estança, companys i companyes i mestres

Ja han passat uns quants dies des de la fi de les vacances de Nadal i sembla que heu tornat amb ganes i energia per passar molt bones estones a l’escola. Tot i algun moment inicial d’enyorança, heu estat molt contents de tornar a veure les vostres referents i els altres companys i companyes. També hem donat tots plegats una càlida benvinguda a les dues companyes que tot just han començat a venir a l’escola ara al gener i que estan en procés de familiarització.

A l’estança hem anat adaptant els materials i jocs que teniu a la vostra disposició als vostres interessos, que han anat canviant durant les vacances. Per això els primers dies hem observat molt quines són les vostres necessitats de joc actuals per tal d’oferir-vos les propostes més ajustades a la vostra realitat.

Els blocs de construcció de tota mena, us conviden a fer torres cada cop més altes i a passar estones de gran concentració per fer-les possible. L’Aina i l’Emma fan encaixar les peces per aconseguir-ho.
El joc imitatiu comença a obrir-se pas a la nostra estança donat el creixent interès que teniu alguns de vosaltres per representar situacions de la vida quotidiana. La Júlia prova de tallar la fruita servida en un plat.

Caga Tió, Tió de Nadal!

Com sabeu, fa uns quants dies vam trobar el Tió al jardí. Després de viure tot un any al bosc, va venir a visitar-nos en motiu de les Festes de Nadal, que ja s’acosten.

El vam acollir a l’estança, tapant-lo amb una manta per què estigués ben còmode i calentó, i l’hem alimentat amb mandarines que ben gustosament s’ha anat menjant.

Aquest matí, sembla que el Tió ja estava ben fart de menjar, no podia més! Així que després d’uns pets molt sospitosos, hem pensat que havia arribat l’hora: era el moment de fer-lo cagar! Així que els infants de l’estança dels Castellers han agafat uns bastons i mentre cantaven al ritme de la cançó li anaven donant cops!

“Caga Tió, Tió de Nadal, no caguis arengades que són salades, caga turrons que són més bons”.

I quan hem destapat la manta… Sorpresa! El Tió havia cagat un plat ben farcit de galetes que us heu menjat ben a gust! Li hem donat les gràcies al Tió pel regal que ens ha fet.

Ara el Tió ha de descansar una mica abans de tornar-se’n al bosc a viure. Fins l’any vinent!

Aprofitem per desitjar-vos unes molt Bones Festes! Gaudiu d’aquests dies en família!

La vida a l’escola

Ja fa unes setmanes que va començar el curs a l’estança dels Castellers. Els primers dies el neguit es palpava en l’ambient, però poc a poc aquest es va anar tornant tranquil i agradable, i va donar lloc cada vegada més a estones plaents pels infants, en què el vincle, el joc i la descoberta han començat a tenir-hi un paper important.

Com veieu, hi ha moments per a tot: per escoltar un conte, meravellar-se amb la troballa d’un cargol amagat dins la seva closca, fent transvasaments a la sorra del jardí, fer anar carretons o jugar a cotxes,… Cadascú va trobant el seu lloc a l’escola, i a partir del propi interès, els infants van trobant amb què satisfer la seva curiositat i necessitat d’explorar tot allò que tenen al seu abast.

La magia de la llum i la foscor

Aquest mes d’abril el grup de l’estança dels Castellers hem visitat la sala de llum de l’escola. La llum permet una multiplicitat d’accions a través del joc, generant un clima d’experimentació i creativitat. Prèviament l’adult prepara l’espai i selecciona de forma acurada els materials que hi haurà a disposició dels infants a cada sessió. 

L’ambient ofereix una oportunitat de joc a través de la llum i el color, convertint aquest escenari en un espai ric ple de descoberta. A través d’elements lluminosos es poden crear tantes situacions, escenes, experiències com es puguin imaginar.

Construeixo el meu petit món

Construir i destruir forma part del joc de construccions i està lligat al plaer de fer i desfer, a la necessitat de tenir el control sobre quelcom que es domina i que depèn de l’infant. Quan els infants construeixen i ho fan en grup, interaccionen entre ells per tal d’aconseguir un objectiu comú, tot treballant la cohesió, la convivència i l’aprenentatge cooperatiu

Les construccions ajuden a posar ordre a les pròpies idees interiors (m’estructuro si creo estructures, si les creo les puc tirar, refer, observar, …) així com també potencien la capacitat de concentració dels nens i les nenes. A través de les construccions s’estableix una relació amb els aprenentatges referents al món de les matemàtiques: classificar peces, observar-ne l’alçada, …
L’ús de la llengua oral, el desenvolupament de la creativitat i la imaginació són també aprenentatges que es posen en funcionament quan un infant està construint quelcom.

Visca el Carnaval!

Fa unes setmanes, amb l’arribada del carnestoltes, vam preparar un racó de disfresses a l’estança dels Castellers. Des del primer dia ha tingut molt d’èxit. Els infants busquen posar-se allò que els hi ve de gust en diferents moments del dia, sempre respectant els seus interessos. Hi ha infants que els hi agrada posar-se molts complements i d’altres que prefereixen observar. Sorgeixen estones d’afecte i complicitat entre ells/es que potencien la relació, tal com es pot observar a la fotografia.

infants ballant
El Sergi, la Noa, la Clara i l’Alejandro gaudeixen ballant.

A més, hem conegut la història de En Tito Malabarista, de l’autor Guido Van Genechten, un pallasso molt tendre que perd el seu nas fent malabars.

Oh Tió!

Fa unes setmanes els infants de l’estança dels castellers vam trobar al tió al jardí! Quina emoció els hi va fer a alguns infants quan el van veure! D’altres se’l miraven estranyats. El vam tapar i el vam portar a la nostra estança. Allà l’hem cuidat i l’hem donat de menjar.

El divendres va arribar el dia de fer-lo cagar ja que vam trobar que estava ben tip. Amb il·lusió vam cantar la cançó i vam descobrir a sota de la manteta galetes i contes. Quina emoció!!

Després de menjar les galetes i acomiadar el tió, vam compartir una bona estona mirant aquells contes tant bonics que ens havia cagat.

La dansa de la Castanyera

A l’estança dels castellers la cançó de la Castanyera té un gran èxit. Aprofitant que estem a la tardor, hem explicat el conte de la Maria Castanyera, un personatge proper que els hi encanta als infants. Tenim una titella a la classe que acompanyem quan expliquem el conte.

Els infants cada vegada que escolten la cançó van al racó que hi ha a l’estança amb faldilles i mocadors per ballar la dansa. Aquí, a les fotos, es veu a l’Alejandro, la Clara i el Sergi.

Les safates d’experimentació

Una de les propostes que els hi presentem als infants a l’escola són les safates d’experimentació, que contenen diferents materials que anem canviant juntament amb estris per poder manipular i investigar. A través d’aquesta proposta desenvolupen i augmenten la seva concentració i curiositat. En aquest cas, els infants de l’estança dels castellers experimenten amb pa ratllat.

nens explorant amb pa ratllat

Els infants exploren lliurament el material de la safata tot experimentant les relacions que s’estableixen amb els materials i els diferents estris que tenen al seu abast. Formulen les seves preguntes i hipòtesis: això què és, què hi puc fer, què passarà si…, què aconseguiré…

Comença un nou curs!

Aquestes primeres setmanes ens estem coneixent les famílies, els infants i les educadores. Vam establir un primer contacte amb unes estades curtes on les famílies van poder compartir amb els seus infants moments de joc i complicitat.

Ara ja portem uns dies de curs tots plegats. Hi ha estones de plor i neguit per l’enyorança a les seves famílies però també gaudim d’estones de calma que conviden a la descoberta de l’espai i els materials. A més, els infants comencen a establir les primeres relacions entre ells/es. S’observen, es miren, es toquen, s’imiten… ens espera tot un curs ple de vivències.