Avui hem portat a la classe unes pedres. Hem ofert uns ninos de fusta, unes capses…tot sobre una tarima de fusta. La proposta convidava de seguida al joc espontani. La imaginació, la imitació i la descoberta han anat fluint d’una manera relaxada.

Després, aquestes pedres han anat transformant la seva expressió.

• Què els hi passa?

Les hem anat observant i en la rotllana, se’ns han ocorregut un munt de situacions, la pedra que plora perquè els pares marxen, la pedra que està contenta, la que està enfadada, la pedra que està espantada perquè vénen el óssos… un munt d’idees que suggereixen aquestes expressions.

Hem descobert l’emoció de la sorpresa, a la Lucía i l’Ariadna els hi ha fet molta gràcia…